Sofia, un viatge sense pares

Soc l’Emma, una nena de 8 anys i aquest és el meu primer viatge sense els meus pares, només amb el meu tiet i l’Anna. Ah! I també amb el meu germà Jan. Vam agafar un avió i vam anar cap a Sofia, Bulgaria. Durant el viatge vaig estar tota l’estona dormint.

Catedral Alexander Nevski, Sofia

Quan vam arribar a Sofia ja eren les 02.00h de la matinada així que vam arribar a l’apartament en cotxe i al llit ràpid. En res ja eren les 8.00 del matí, jo no em volia aixecar del llit però les ganes de veure Sofia em van despertar.

Vam anar a investigar Sofia i vam trobar una cafeteria i em vaig comprar un dònut. Els meu companys  de viatge vam voler tastar una cosa típica que es diu banitsa, típica de Sofia, semblant als rollitos o al menjar de Croacia. Poden ser dolços o salats.  

Banitsa

Amb la panxa ben plena vam anar a veure la catedral  que es diu Alexander Nevski.

La catedral era gran i bonica en colors verd i daurat. I per la nit està il·luminada. 

Catedral Alexander Nevski, Sofia

Em va agradar molt anar a la església de Hagia Sofia, a baix hi havia ruïnes dels romans. Em va impressionar molt i vaig aprendre molt. Després de dinar em vaig fer unes fotos a un parc, sempre em faig fotos “ritmiqueres” als meus viatges. Feta aquesta tradició, vam anar a l’Església més petita i elegant, que es diu església de Boyana.  

Els carrers estaven plens de tramvies que per cert eren molt antics. És una cosa molt curiosa de la ciutat. A la nit vam tornar davant la Catedral per veure-la il·luminada. Per la nit és més bonica encara, no podeu saltar-vos aquesta visita!

Al dia següent, vam anar a una Mesquita, anomenada Banya Bashi, a veure com resen els seus visitants. No ho havia vist mai. No resaven en bancs sinó a terra.

Aprofitant vaig anar a un lavabo per després no córrer, es un bon consell pels viatgers. Quan vaig entrar hi havia un forat a terra, no podia fer pipi, no havia la tassa. Havia de fer el pipi a l’aire?

Mesquita Banya Bashi

Vaig decidir buscar un altre lavabo així que vam buscar un altre cafeteria per anar-hi.

Per  acabar la visita vam anar a veure la sinagoga que era molt bonica. Un altre tipus de temple. En aquesta ciutat viuen juntes moltes religions.

Però el que més em va agradar d’aquest dia, va ser la visita al Museu de les Il·lusions. On jo i el Jan vam veure molts dels efectes especials. Les coses no sempre són el que semblen. Recomano la visita a aquest museu a tots els nens i nenes.  

Com veieu, Sofia esta plena de sorpreses!

En arribar la tarda vam anar a buscar l’avió i vam tornar cap a Barcelona. Jo estava trista perquè s’havia acabat el  viatge, havia passat dos dies de la mà de l’Anna perquè jo tenia por de perdre’m. Dos dies també mirant al Tete Dani i escoltant el que m’explicava. Ara és estrany pensar en no veure’ls, però també tinc moltes ganes d’estar amb els meus pares.

Dear Traveller, hope you liked the latest article from Besides the Obvious! If you would not like to miss any of our travel stories, destination ideas, vacation plans, holiday inspirations, do not forget to subscribe here!

8 Replies to “Sofia, un viatge sense pares”

  1. Apa, Emma!!!! Que bonic i útil tot el que expliques.
    Saps què? M’has fet venir unes ganes molt grans de visitar Sofia.
    A més a més, pel que escrius fa la sensació que t’ho vas passar molt bé i hi ha alguna anécdota molt divertida.
    Felicitats i seguéix així d’intrépida i aventurera!!
    Benjamí

    1. Emma, moltes gràcies pel teu article. M’ha encantat poder seguir el viatge que heu fet, m’ha encantat i sobre tot la frescor amb la que ho relates.
      Una abraçada molt forta

  2. Sempre tan inquieta, portant la rítmica per allà on va.
    A ella li apassiona entrar a tots els temples, així que ha estat una bona oportunitat per satisfer curiositats.

Leave a Reply Cancel reply

Exit mobile version
%%footer%%