Aquesta és l’entrevista amb Gener Aymamí i Domingo (Reus 1951), un home polifacètic, però que pel que sembla sempre ha estat enganxat a diverses formes de conèixer el territori. És diplomat en Arqueologia Hispànica per la UB i ha estat durant vint-i-cinc anys responsable de la revista Excursionisme de la Unió Excursionista de Catalunya, entitat que també presidí. Així mateix des de l’any 2004 i fins al 2016 fou vicepresident de la Federació Catalana d’Espeleologia. És autor de nombrosos llibres sobre excursionisme a Catalunya i aquest passat febrer de 2021 va publicar la seva darrere obra, de la mà de l’Editorial Cossetània, sobre pobles despoblats al Camp de Tarragona. El títol ens va incitar de seguida a entrevistar-lo.
Per a més informació i rutes per Tarragona feu clic aquí
BTO– Recentment has publicat “Rutes pels despoblats del Camp de Tarragona: 15 itineraris per la Conca del Barberà, l’Alt Camp, el Baix Camp i el Tarragonès” amb Cossetània, ens podries resumir el valor patrimonial d’aquests pobles abandonats al Camp de Tarragona?
Gener Aymamí– A part de les restes materials que encara queden en peu pertanyents a les cases, l’església, el cementiri o els carrers, entre altres, en aquests nuclis, avui envaïts per la vegetació, abans hi havia caliu humà, gent amb els seus treballs, les seves vides i els seus somnis que van haver d’abandonar donat la impossibilitat de continuar vivint en aquell indret. Hi ha doncs un patrimoni material i un altre d’immaterial.
BTO– La teva trajectòria com a autor està molt lligada a l’excursionisme. Creus què aquesta és la millor manera d’acostar-se al patrimoni natural i arquitectònic que descrius en la teva obra?
Gener Aymamí– Tot i que en la majoria de despoblats s’hi pot acostar en cotxe, acostar-s’hi caminant és una manera molt recomanable. Primer pel fet de caminar i fer esport i desprès perquè ens anem acostant al poble poc a poc, travessant els boscos, els camps de conreu o les serralades que envoltaven la vila.
BTO– Creus que l’excursionisme és un actiu per a la identitat local?
Gener Aymamí– Crec que si i en el cas dels pobles abandonats més, ja que quan hi arribem el primer que diem és: Quina llàstima! i conèixer també vol dir respectar, ja que hem vist masses vegades com desaprensius trenquen portes, finestres i arrenquen el que poden. Quan un poble s’està morint no cal rematar-lo.
BTO– Posar el valor en patrimoni que podem descobrir amb l’excursionisme, pot arribar a ser un motor de desenvolupament econòmic?
Gener Aymamí-Sense cap dubte, tot i que el camp d’acció de l’excursionista és la muntanya, també es passa per pobles, generalment molt petits, i es fa ús de les fondes per anar a fer un mos pel matí o una aturada a migdia per anar a dinar.
Tanmateix moltes rutes són lluny de casa i també se’n fa ús dels hostals per sojornar i aquests pobles petits ho agraeixen.
BTO– Tenim turisme estranger que aposta per l’excursionisme a casa nostra o és un fet molt residual?
Gener Aymamí– On trobem més excursionistes estrangers és al Pirineu, i no solament francesos sinó de diverses nacionalitats. En algunes serralades a prop de la costa també se’n troben alguns que aprofiten l’estada a la platja per anar a conèixer una mica més l’interior, però són fets molt escadussers.
BTO– El COVID-19 va impactar fort també en el món de l’excursionisme. Pots valorar si hi haurà efectes de la pandèmia que perduraran en el temps?
Gener Aymamí– Els confinaments han impactat en el món excursionista pel fet de no poder sortir i tothom s’ha hagut de conformar en fer itineraris dins del municipi, això els que viuen en un municipi gran, desprès dins de la comarca i recentment dins de la comunitat cosa que obre molt les portes.
El futur immediat me’l imagino sortint a caminar, sense problemes, sobretot dins de cada comunitat però amb recança alhora de buscar un lloc on dormir sobretot quan es tracta de refugis de muntanya. I això si sempre amb la mascareta al coll, disposats a tapar-nos quan ens creuem amb algú.
BTO– Ens podries destacar un dels teus lloc favorits per descobrir? Un d’aquells dels menys coneguts al Camp de Tarragona.
Gener Aymamí– El lloc més conegut i més pintoresc és la Mussara. Un itinerari de muntanya molt bonic que puja cap els mil metres d’alçada és arribar-se als Cogullons i Selmella és un lloc poc conegut, molt interessant i envoltat d’unes panoràmiques excepcionals.
Fes clic aquí per la versió en anglès d’aquesta entrevista!
Dear Traveller, hope you liked the latest article from Besides the Obvious! If you would not like to miss any of our travel stories, destination ideas, vacation plans, holiday inspirations, do not forget to subscribe here!
Leave a Reply